La Resolució de 16 de gener de 2023, de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, resol el recurs interposat contra la qualificació del registrador de la propietat accidental d'Arona, per la qual se suspèn la inscripció d'una escriptura de compravenda. La causa d'aquesta suspensió rau en la qualificació desfavorable del permís de circulació del Regne d'Espanya com a mitjà d'identificació de la part compradora. Aquesta qualificació desfavorable va motivar el notari d'Arona a la interposició del referit recurs, al·legant la validesa del permís de circulació vigent al Regne d'Espanya sobre la base de la argumentació següent:

  1. És un document amb retrat i signatura expedit per l'autoritat pública.
  2. Hi ha altres normes que admeten la validesa identificativa del permís de conducció: en l'àmbit electoral, en la menció a qualsevol altre document legal d'identificació al Reglament de Registre Mercantil, als serveis postals i en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i de el finançament del terrorisme.

Judici d'identitat

Per resoldre el recurs interposat pel notari d'Arona, la Direcció General analitza el valor que té a la nostra legislació el judici d'identitat notarial, que consisteix en la individualització de l'atorgant bé per conèixer-lo, o bé per la identificació mitjançant documents o altres mitjans supletoris legalment establerts.

El judici d'identitat notarial es regula a l'article 23 de la Llei del Notariat, i consisteix, segons exposa la pròpia Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, en la identificació dels compareixents pel notari en els instruments públics, que haurà de realitzar-la pels mitjans establerts a les lleis i reglaments, exclusivament i sota la seva responsabilitat . De tal manera que el judici sobre la identitat de l'atorgant emès pel notari queda emparat per una presumpció legal només susceptible d'impugnació en via judicial, segons acota la Direcció General, excloent-ne la possibilitat de revisió per part del registrador.

Amb caràcter previ a qualsevol altra consideració, hem d'analitzar el referit article 23 de la Llei del Notariat, en virtut del qual:

«Els notaris donaran fe en les escriptures públiques i en aquelles actes que pel seu caràcter especial ho requereixin que coneixen les parts o d'haver-se assegurat de la seva identitat pels mitjans supletoris establerts a les lleis i reglaments.

seran mitjans supletoris d'identificació, en defecte del coneixement personal del notari, Els següents:

  1. L'afirmació de dues persones, amb capacitat civil, que coneguin l'atorgant i siguin conegudes del Notari, sent aquells responsables de la identificació.
  2. La identificació d‟una de les parts contractants per l‟altra, sempre que d'aquesta última en doni fe de coneixement el Notari.
  3. La referència a carnets o documents didentitat amb retrat i signatura expedits per les autoritats públiques, l'objecte del qual sigui identificar les persones. El Notari en aquest cas respondrà de la concordança de les dades personals, fotografia i signatura estampades al document d'identitat exhibit, amb les del compareixent.
  4. La confrontació de signatura amb la indubtable d'un instrument públic anterior en què el Notari hagi donat fe de coneixement del signant.»

Així les coses, del precepte esmentat es desprenen diferents mitjans d'identificació dels compareixents, que es poden concretar en els següents:

  • Coneixement personal del Notari, per tenir la convicció racional que el compareixent és la persona que diu que és.
  • Mitjans supletoris d'identificació, legalment establerts en el referit article 23 de la Llei del Notariat.

Identificació per mitjà del permís de circulació

La qüestió principal que es planteja a l'esmentat recurs rau en si el permís de circulació es pot contemplar com un mitjà supletori d'identificació a l'empara de l'apartat c) de l'article 23 expressat de la Llei del notariat. Resol favorablement la Direcció General, estimant el recurs interposat pel notari d'Arona, en concloure que el permís de circulació compleix els mateixos requisits que el document nacional d'identitat i el passaport, ja que conté fotografia incorporada i signatura. En aquest sentit, es tracta d'un document oficial, original i amb fotografia i signatura, expedit per l'autoritat pública, que identifica la persona del conductor i compleix els requisits exigits per a la identificació del compareixent.

Per tot allò que antecedeix, amb efectes des del 16 de gener de 2023, la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública reconeix validesa al permís de conducció com a mitjà supletori d'identificació dels compareixents.

Recomanem consultar el post relatiu a «documentació identificativa de les parts en una compravenda», on detallem de manera més estesa la documentació identificativa de les parts i les particularitats d'aquestes, segons es tracti d'una persona física amb nacionalitat espanyola, estrangera o societat.