Les comunitats solen plantejar problemes. En les comunitats trobem uns subjectes, els comuners o cotitulars. Un objecte, el bé que està en comunitat, i una forma, el document en què es plasma.
També podem distingir dos tipus de comunitats les que recauen sobre un objecte i les que recauen sobre diversos objectes-També les que recauen sobre un patrimoni, aquestes es denominen comunitats universals. Les comunitats universals més freqüents són l'herència i la comunitat matrimonial de guanys. Són dues comunitats especials ja que els subjectes són els hereus o els cònjuges i l'objecte és un patrimoni. En el cas de l'herència, el patrimoni hereditari o el patrimoni conjugal.
La dissolució o partició d'aquestes comunitats planteja problemes. Vegem quin és el problema jurídic, econòmic i humà que subjau després de la sentència TS (Sala Civil) Sentència num. 458/2020 de 28 juliol. Els fets són interessants. Dolors i Segon se separen i volen acordar la dissolució de la seva societat de guanys. Singularitat: l'objecte de la comunitat està compost x una finca i accions d'una SL anomenada Xamons Martinez SL. Aquesta societat té com a socis: 1 / a el germà de Segon (46%); 2 / a la pròpia societat de guanys de Dolores i Segon (46%) ia Segon com bé privatiu (8%). Aquest actiu és el més important de la societat ja que es valora en 314.123, 33.
A 1ª Instància s'adjudiquen les participacions a l'marit, segon, ja Dolors la finca de Tuy i una compensació de 148.344,77 euros.
L'Audiència d'Ourense rectifica i accepta la proposta que va fer el partidor designat. Segons aquesta, les accions es divideixen entre Dolors (23%) i Segon (23%).
El marit recorre en cassació i el TS casa la sentència i torna a la tesi de l'Jutjat, és a dir, adjudicar les participacions de la SL a Segon, i la finca de Tuy i la compensació a Dolors. Però la sentència de TS no és unànime: té un vot en desacord de 3 magistrats que creuen que ha d'aplicar-se la solució de l'audiència.
El conflicte de interessi entre Dolors i Segon és evident. Dolors no vol les participacions de Xamones Martinez SL doncs veu que els seus drets econòmics com a sòcia minoritària serà nuls i no podrà vendre aquestes participacions doncs ningú -excepte el seu ex-marit i el seu germà- les comprés. Segon, no vol pagar els 148.344,77 euros que és el que demana el jutge i que és a la fi el que confirma el Suprem.
La solució em sembla justa però no hi ha dubte que planteja problemes interpretatius en relació a l'article 1061 i 1062 de CC.
L'article 1061 estableix un principi d'igualtat entre els cohereus obligant al fet que la partició atorgui béns de la mateixa naturalesa, qualitat, espècie. Únicament, quan el bé és indivisible o desmereix en la seva divisió (art, 1062 CC) es permet adjudicar el bé a un dels cohereus compensant als altres en metàl·lic. El TS aplica a el supòsit l'article 1062 tot i reconèixer que les participacions socials són divisibles. Aquest criteri el combat el vot dels magistrats discrepants que entén que s'ha d'aplicar l'article 1062. Segons el vot discrepant les participacions (naturalesa) haurien d'adjudicar-x igual (qualitat i espècie) a Dolors i Segon.
La interpretació que dóna el TS a l'els articles 1061 i 1062 a aquest cas és molt flexible. ¿En què es basa? En primer lloc, en que aquest és el criteri de l'partidor nomenat que adjudica les participacions a Segon amb l'obligació de compensar Dolors. Una segona raó, és que la solució d'adjudicar participacions a la dona Dolors la converteix en sòcia minoritària i això és perjudicial per a ella. En suma, considera les participacions en aquest cas com indivisibles.
Però a més el TS, tampoc s'aplica pròpiament l'article 1062. D'entrada part de la consideració de l'caràcter indivisible de la participacions. Això és discutible. També argumenta el TS que en aquest cas no és clara la possibilitat de subhasta. De fet, l'argument part d'una qüestió de principi que és que cap tercer voldria comprar aquestes participacions en aquest cas.
Totes aquestes afirmacions són discutides x el vot discrepant.
Conclusió.
1 / Crec que la interpretació dels article 1061 i 1062 que fa el TS és correcta i no la que fa el el vot discrepant.
2 / El cas plantejat no està resolt pel CC.
Pots consultar més sobre divorcis en la nostra Notaria de Barcelona.
Antoni Bosch Carrera. Notari de Barcelona en la notaria Bosch-Bages de Passeig de Gràcia. Professor universitari, Mediador, especialista en herències i testaments.
Deixa el teu comentari