El Impost de Successions és un dels Impostos més “vells” que existeixen a Espanya i al món. L'origen d'aquest impost el trobem a l'antic “Impost sobre els drets reals” en vigor des de finals del segle XVIII. Bàsicament gravava la transmissió en vida o per causa de mort dels béns arrels, o béns immobles, per això la paraula “reals”. 

Avui aquest impost grava les adquisicions per causa de mort, les donacions i les adquisicions derivades d'assegurances sobre la vida de les persones. Aquestes adquisicions determinen els fets imposables de l'impost. 

L'impost és molt complex, ja que té una regulació general per a tot Espanya i una regulació autonòmica. En aquesta darrera, és la que pot fixar les bonificacions i els tipus impositius. La regulació autonòmica és la que importa en la gran majoria dels casos. La complexitat ve determinada pel fet que a Espanya hi ha 17 autonomies i això suposa que hi ha 17 regulacions diferents. Mira el quadre de delimitació de competències. 

Una de les matèries amb regulació general és la determinació del subjecte passiu. La LISyD distingeix quatre grups de parentiu:

  • Grup 1: tots aquells descendents i adoptats menors de 21 anys.
  • Grup 2: descendents i adoptats majors de 21 anys, cònjuges, ascendents i adoptants.
  • Grup 3: germans, oncles i nebots.
  • Grup 4: cosins i altres graus més distants de parentiu.

Criteri: a major grup més càrrega fiscal. 

Dins les regulacions de l'impost de successions a nivell autonòmic podem distingir tres grups o tres maneres diferents de regular l'impost per part de l'autonomia: 

Un primer grup el formen les autonomies, en què la regulació de l'impost és molt similar a la regulació general. 

Un segon grup el formen aquelles autonomies, en què la regulació autonòmica és molt beneficiosa per al contribuent, i l'impost de successions ha estat bonificat o suprimit entre determinades persones. Per exemple, hi ha bonificacions a favor del cònjuge o dels descendents (grups 1 i 2). 

Un tercer grup el formen aquelles autonomies, on la regulació autonòmica és més perjudicial que la regulació general. 

Un exemple de tributació en funció de la CCAA pots veure'l aquí. 

Per tant, morir-se en una comunitat o una altra surt a un preu diferent. Per exemple, si mors a Astúries, prepara la butxaca ja que la teva mort sortirà cara. En canvi, si mors a Madrid, has tingut sort i la teva mort sortirà barateta. 

En suma, l'impost de successions és un impost que:

  • L'import a pagar pot ser important i en això influeix -i molt- la comunitat autònoma on visquis. 
  • És un impost que només paguen les persones físiques, no les jurídiques.
  • Dins dels parents, els més propers paguen menys i els més llunyans paguen més. En força autonomies els cònjuges i descendents no paguen o paguen molt poc.
  • És un impost progressiu: com més heretes més pagues.
  • És un impost on el patrimoni de l'hereu o legatari adquirent de la successió pot influir fent encara més progressiu el tipus impositiu. O sigui, que si heretes i ets ric encara pagaràs més.