La qüestió que tractarem es basa en un cas real d'una persona difunta que va donar lloc a la R DGSFP de 28 de juliol de 2020.

Es tracta d'una causant amb dues nacionalitats suïssa i alemanya i residència a Espanya. Fa un testament el 25 d'octubre de 2016 davant notari espanyol. En ell fa professio iuris a favor de la llei Suïssa. Les dues filles s'adjudiquen un immoble a Espanya.

 La llei aplicable a la successió és la Llei Suïssa en mèrits de la professio iuris realitzada. Segons el Dret Suís és rellevant el  certificat d'hereus unit a l'escriptura pública qualificada negativament per no acreditar-se la prova del dret suís. Segons el certificat, el dia 14 de març de 2019 van ser obertes totes les disposicions d'última voluntat de la causant (inclosos eventuals pactes successoris, comuns en aquell dret) de les quals van resultar hereus voluntaris només els fills com a hereus (article 557 del Codi civil suís (vide: https://www.admin.ch/opc/fr/classified-compilation/19070042/index.html).

El document fonamental és el "certificat d'hereus"Doncs aquest s'expedeix una vegada que el procés successori ha finalitzat i actua com un autèntic certificat successori. Segons el dret Suís els hereus voluntaris poden disposar sense consentiment dels legitimaris que tenen un dret de crèdit. 

No obstant això, la DG denega el recurs a l'notari autoritzant. Diu la DG que aquest i el registrador basant-se el certificat d'hereus han d'emetre un judici de legalitat que comprèn segons la R, de (vegeu R DGSFP, de 28 de juliol de 2020)  

“han d'analitzar que el certificat d'hereus és funcionalment equivalent a un document expedit per autoritat espanyola, fins i tot amb adequació (disposició addicional tercera de la Llei 15/2015). Norma aplicable, en preferència a l'article 60 de la Llei 29/2015, de 30 de juliol, de cooperació jurídica internacional en matèria civil, quan funcionalment hauria d'equivaler a una declaració d'hereus, institució més propera, encara limitada al dret espanyol a les successions ab intestades analitzant el compliment dels requisits que s'hi estableixen. Aquests són:

  1. a) que el document ha estat atorgat per autoritat estrangera competent d'acord amb la legislació del seu Estat; 
  2. b) que l'autoritat estrangera hagi intervingut en la confecció de el document desenvolupant funcions equivalents a les que exerceixen les autoritats espanyoles en la matèria de què es tracti i tingui els mateixos o més pròxims efectes al país d'origen; 
  3. c) que el fet o acte contingut en el document sigui vàlid d'acord amb l'ordenament designat per les normes espanyoles de Dret internacional privat, i 
  4. d) que la inscripció de el document estranger no resulti manifestament incompatible amb l'ordre públic espanyol. 

Contacte amb la Notaria Bosch-Bages de Barcelona per informar-te sobre acceptació d'herències.