La reforma de la discapacitat

La Llei 8/2021, de 2 de juny, reforma la legislació civil i processal sobre les antigues matèries conegudes com a declaració d'incapacitat. La reforma -que s'inspira en el Conveni de Nova York de l'13 de desembre de 2006- suposa un canvi de sistema. Així en l'actualitat "predomina la substitució en la presa de les decisions que afecten les persones amb discapacitat" es va cap a un sistema "basat en el respecte a la voluntat ia les preferències de la persona qui, com a regla general, serà l'encarregada de prendre les seves pròpies decisions "(EDM).

nous processos

En coherència amb aquest enunciat la Llei 8/2021 planteja un procediment de jurisdicció voluntària com a procés habitual i un procés contenciós reservat el cas que hi hagi contesa o conflicte. 

  1. Procés de jurisdicció voluntària. 

El primer procés, s'allotja dins de la Llei 15/2015 a la qual s'incorpora un nou capítol III bis dins de l'títol II amb la rúbrica: "de l'expedient de provisió de mesures judicials de suport a persones amb discapacitat". Es regula en els articles 42 bis a), b) ic).

La competència ve determinada pel Jutjat de Primera Instància de el lloc on resideixi la persona amb discapacitat. El procediment ho poden promoure: 

  1. La promoció de l'expedient. Pot ser promogut pel Ministeri Fiscal; la pròpia persona amb discapacitat, el seu cònjuge no separat de fet o legalment, o qui es trobi en una situació de fet assimilable i els seus descendents, ascendents o germans. 
  2. La situació de discapacitat. La persona amb discapacitat podrà actuar en la seva pròpia defensa i representació llevat que no sigui previsible que així ho faci en aquest cas amb la sol·licitud es demanarà el nomenament d'un defensor judicial qui actuarà per mitjà d'advocat i procurador. 
  3. Adaptació de l'procés. El lletrat de l'Administració de Justícia realitzarà les adaptacions necessàries perquè la persona amb discapacitat comprengui l'objecte, la finalitat i els tràmits de l'expedient que l'afecta. 
  1. procés contenciós

El segon procés, s'allotja a la Llei d'Enjudiciament civil de l'any 2000. Això suposa la reforma de la rúbrica de l' llibre IV, Títol I i capítol II que s'anomena ara i en el que ens interessa "dels processos sobre l'adopció de mesures judicials de suport a persones amb discapacitat". L'àmbit material d'aquest procés contenciós ve delimitat en l'article 756 de la LEC. Són dos els supòsits que contempla. 

  • En els supòsits en què d'acord amb la legislació civil aplicable. sigui pertinent el nomenament de curador i en el expedient de jurisdicció voluntària dirigit a aquest efecte s'ha formulat oposició. Això vol dir que s'han de produir els següents requisits perquè es pugui acudir a aquest expedient: 
    • que s'inicia un expedient de jurisdicció voluntària que tingui per objecte el nomenament d'un curat. 
    • que s'hagi formulat oposició a aquest. 
  • En els supòsits en què els expedients de designació de curador no s'ha pogut resoldre per qualsevol causa. 

Si es produeixen qualsevol dels dos supòsits indicats l'adopció de mesures judicials de suport a les persones amb discapacitat es regiran per la LEC i és competent el l'autoritat judicial que va conèixer el previ expedient de jurisdicció voluntària (art, 756 LEC, redacc, 2021 ). Aquesta competència té l'excepció motivada pel canvi de residència de la persona a la qual es refereixi la sol·licitud en aquest cas serà el jutge de primera instància de el lloc en què aquesta resideixi.

Aclareix els teus dubtes contactant amb la nostra Notaria a Barcelona.