En aquest article analitzarem la desheretament per absència de relació familiar. Desheretar és l'acte d'excloure, de manera deliberada i expressa, un hereu forçós o legitimari de l'herència que correspondria per llei. El Codi Civil de molts països reconeix el dret de certs familiars a rebre una part de l'herència, anomenada legítima, independentment de les disposicions que el testador hagi establert al seu testament. Aquests familiars solen ser els descendents, ascendents i, de vegades, el cònjuge o parella de fet.

L'absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari permet la desheretació, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari (SAP 539/2021).

Amb la pandèmia, s'ha revifat el debat respecte a la desheretació justa, especialment en aquells casos en què es dóna una absència del tracte familiar. A Espanya han sorgit iniciatives a nivell estatal per promoure una reforma de la desheretament.

La desheretació permet a qui atorga el voluntat, privar de la llegítima a qui la tindria atribuïda legalment. Aquella persona que hagi estat desheretada no rebrà res de la herència, independentment del seu parentiu amb el difunt. Com que es tracta d'una disposició que trenca de manera final l'enllaç familiar, les causes per desheretar estan taxades per la llei. Desheretar no és una decisió que s'hagi de prendre o es pugui prendre a la lleugera.

La desheretament, sempre al testament

És per això que només és possible desheretar quan s'atorga testament, ja que es tracta d'una disposició testamentària. Si no hi ha aquesta declaració de voluntat formal, no és “justa” la desheretament. Es diu “desheretació justa” aquella ben feta. Perquè sigui vàlida, cal identificar la causa legal per la qual es deshereta, s'ha de designar nominalment el desheretat (no s'accepten denominacions del tipus “el meu fill, el gran”), i no es pot condicionar la desheretament.

En aquells casos en què no s'hagi escrit testament, no es podrà desheretar. No obstant això, el art 756 CCEsp preveu causes d'incapacitat successòria, que permeten a l'hereu abintestat (sense testament) excloure un altre dels hereus legítims. Si voleu assegurar-vos que un dels seus legitimaris no rep res, haureu de redactar testament.

La manca manifesta i continuada de relació familiar

En considerar la desheretament, és important tenir en compte les diferències entre la legislació estatal ( art 848 fins a art 857, CCEsp ) i autonòmica, per la qual cosa cal atendre les particularitats de cada cas. En el cas català, hi ha cinc causes de desheretament, establertes al art 451-17 CCCat :

  1. a) Les causes d'indignitat establertes per l'article 412-3.
  2. b) La denegació d'aliments al testador o al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador, en els casos en què hi ha l'obligació legal de prestar-los-hi.
  3. c) El maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador.
  4. d) La suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un nét del causant, en tots dos casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat.
  5. e) L'absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per causa exclusivament imputable al legitimari.

És aquesta darrera causa, “l'absència manifesta i continuada de relació”, la que ens afecta. Una sentència recent de l'Audiència Provincial de Barcelona (SAP BCN 539/2021) resol un cas de desheretament per absència de relació familiar, i estableix els criteris emprats per determinar si la desheretació era “justa.”

Absència d'enllaç

Cal que no hi hagi una relació amb el desheretat, és a dir, una ruptura de l'enllaç afectiu. Davant les altres causes de desheretament, que responen a una vulneració dels deures familiars bàsics, “l'absència manifesta i continuada de relació” respon a un atac contra l'enllaç afectiu familiar.

La presència d'aquesta causa al Codi civil català respon a la importància de l'enllaç afectiu en els models familiars actuals. La relació familiar pot entendre's com a anàloga al tracte familiar usat al art 443-5 CCCat (Supeditació de la successió en adopció a tracte familiar) . Quan aquesta absència de relació familiar sigui evident i perllongada en el temps, serà justa causa de desheretament

S'ha de tractar d'una causa existent en el moment en què es fa la desheretament. Cal provar la inexistència de relació familiar. En analitzar la relació per provar l'existència d'una manifesta y continuada absència, cal tenir en compte la totalitat de la relació, no únicament fins al moment de la desheretament. Si hi ha hagut una resolució del conflicte posterior, la desheretament deixarà de ser vàlida.

Desheretament imputable al desheretat

L'absència de relació familiar ha de ser imputable exclusivament al desheretat. Qui deshereta no pot ser el culpable de la manca de relació. A efectes probatoris, es poden mostrar temptatives de reconciliació o negatives per part del desheretat. A la sentència (SAP BCN 539/2021) s'esmenten incidents al domicili familiar, proves testificals, manca de contacte i visites espaiades. És encara més evident en aquells casos en què hi hagi temptatives d'actes de restabliment de la relació per part del desheretador, que es trobin amb negatives per part del desheretat.

La desheretació justa és una opció disponible als qui fan el testament, i pot ser una resposta a situacions complicades. Des de la nostra notaria recomanem assessorar-se bé, per tal de prendre la millor decisió. Si voleu realitzar el vostre testament, no dubteu a contactar amb nosaltres.