El nostre dret civil s'enquadra majoritàriament en el sistema romà d'adquisició d'herència. Per tant, cal un acte d'acceptació d'herència (consultar documentació d'acceptació) perquè la crida a aquesta com a hereu adquireixi la seva condició com a tal. La manca d‟acte equival a renunciar al‟herència.

No s'és hereu fins que no s'accepta l'herència. Si voleu conèixer els documents que necessiteu per a la acceptació de l'herència podeu consultar-los aquí. Un cop produïda l'acceptació aquesta és irrevocable, i no hi ha una renúncia posterior.

És essencial, doncs, determinar abans de l'acceptació si l'herència és beneficiosa, si és millor renunciar-hi i quina és la forma d'acceptació que més s'adequa a les nostres circumstàncies. A la legislació catalana i espanyola trobem, a grans trets, dues maneres d'acceptació: l'acceptació pura i simple o l'acceptació a benefici d'inventari.

Acceptació pura i simple

La acceptació pura i simple es caracteritza per quedar l'hereu responsable de totes les càrregues de l'herència, no només amb els seus béns, sinó també amb els seus propis. Es tracta de la trucada responsabilitat ultra vires. Responem dels deutes patrimoni heretat no només amb aquest, sinó amb el nostre patrimoni privatiu ja existent. 

L'hereu respon de les obligacions i de les càrregues hereditàries. Entre les càrregues hereditàries es troben les despeses: D'última malaltia, enterrament o incineració i dels altres serveis funeraris; els de presa d'inventari i de partició de l'herència i les altres causades per actuacions judicials, notarials o registrals fetes en interès comú; de defensa dels béns de l'herència, mentre estigui jacent; de lliurament de llegats, de pagament de llegítimes i de marmessor; i les altres de naturalesa anàloga. S'extingeixen, a més, els crèdits i els deutes que l'hereu pogués tenir enfront del causant, ja que es dóna una confusió o consolidació d'ambdós subjectes a l'hereu.

Per als creditors, es produeix una confusió de patrimonis, i els deutes heretats poden ser satisfets amb el patrimoni propi. Els creditors per aquests deutes són preferents als creditors propis de l'hereu. Es respondrà dels deutes solidàriament amb els cohereus.

Acceptació a benefici d´inventari

En la acceptació a benefici d'inventari, L'hereu no queda obligat a pagar els deutes i la resta de càrregues de l'herència sinó fins on assoleixin els seus béns. El patrimoni propi no queda compromès. És la responsabilitat intra vires, per la qual la responsabilitat de l'hereu pels deutes i les càrregues de l'herència es limita fins on assoleixi el valor dels béns hereditaris. S'hi inclouen, però, les càrregues personals de l'hereu que sorgeixin com a conseqüència de l'herència: és el cas de les càrregues fiscals derivades de l'herència, de les quals l'hereu respon.

L'hereu pot adquirir l'herència a benefici d'inventari, sempre que en prengui inventari, abans o després de la seva acceptació. Com a hereu podeu gaudir d'aquest benefici encara que el causant ho hagi prohibit i encara que accepteu l'herència sense manifestar la voluntat d'acollir-s'hi. Per fer-ho, l'inventari s'ha de prendre en el termini de sis mesos. Aquest termini s'inicia en el moment en què l'hereu coneix o pot conèixer raonablement la crida a acceptar l'herència. Si l'hereu no pren l'inventari en el temps i la forma establerts a la legislació, s'entén que accepta l'herència de manera pura i simple.

Enfront de l'acceptació pura i simple, l'acceptació a benefici d'inventari evita la confusió de patrimoni i conserva contra el cabal hereditari tots els drets i les accions que tingués contra el difunt, l'hereu.

Renunciar a l'herència

Abans d' acceptar una herència, els possibles hereus estan facultats per demanar inventari. La legislació actual afavoreix els qui realitzen en el termini establert, un inventari fidel. A l'inventari, hi han de figurar tots els béns i tots els deutes del causant que l'hereu conegui o hauria de conèixer raonablement.

Es poden donar casos en què pels deutes existents no convingui fer una acceptació pura i simple, per salvaguardar el patrimoni propi. D'altra banda, l'acceptació a benefici d'inventari, en què el patrimoni propi no es pot fer servir per satisfer els deutes; pot no resultar beneficiosa. Es poden donar ocasions en què, pels deutes existents, no compensa acceptar l'herència. Podria arribar a ser necessari liquidar el patrimoni per fer front als deutes.

És essencial, doncs, la formulació d'inventari en els sis mesos posteriors al coneixement de l'herència, perquè pugueu prendre una decisió informada sobre la vostra acceptació. 

Si esteu interessats a formular l'inventari, acudiu a la nostra notaria a Barcelona i us podem donar més informació.

Preguntes freqüents de Renúncia herència


Quina és la diferència entre renunciar i repudiar una herència?:
El repudi és un acte tàcit i involuntari i la renúncia a l'herència és un acte voluntari i exprés de l'hereu.

Quan no es pot renunciar a una herència?:
No es pot renunciar a una herència abans de la mort duna persona. El Codi civil disposa clarament que ningú no pot renunciar a una herència sense que s'hagi certificat la mort de la persona a qui hagi d'heretar i del dret a l'herència.

Quan costa renunciar a una herència?:
En el cas més habitual, la renúncia es fa davant de Notari en document públic on consti la renúncia. El cost aproximat de l'escriptura de renúncia és de 100€.

Quant de temps tinc per repudiar una herència?:
30 dies, si s'ignora, l'oficina del tribunal prendrà el cas com a notificat. En aquest procés legal hi ha aquests únics 30 dies per renunciar a l'herència. Si no, en fer la repartició s'interpretarà com una acceptació pura i simple.

Què fer per renunciar a una herència?:
S'ha de comparèixer davant notari, perquè redacti un document notarial en què se certifiqui que la persona interessada rebutja de manera formal i expressa rebre els béns i drets que hauria de rebre com a hereu.


Desenvolupat amb el plugin AB Dictionary per WordPress